Si estoy sometido a la necesidad, no soy libre. José Mujica (Expresidente de Uruguay)

lunes, 26 de septiembre de 2016

Un escultor de casa. Josep Clará

Todo me gusta de su obra.
Les dejo con este recorte de prensa, del que podemos sacar muchas conclusiones, y también con un boceto de una de sus obras. Un dibujo que me tiene prendado.

Tot m'agrada de la seva obra.
Els deixo amb aquesta retallada de premsa, del que podem treure moltes conclusions, i també amb un esbós d'una de les seves obres. Un dibuix que em té prendat.






10 comentarios:

  1. No se si era el mes bo com diu el retall, pero es mereix que Li diguin al menys un cop. La maternitat i la diosa be justifiquen ser un dels mes bons pero n,hi ha mes...molts mes, tambe bonissims..

    ResponderEliminar
  2. Este comentario ha sido eliminado por el autor.

    ResponderEliminar
  3. Estupendo escultor, varias veces lo has mencionado en tu extenso y exquisito blog, querido Miquel, buen homenaje.
    Bon dia i millor setmana, petons.

    ResponderEliminar
  4. Els poders públics 'moderns' l'han tractat molt malament, el tema de la seva donació de la casa i de com la van malmetre clama al cel, tot plegat també hi ha raons 'polítiques', polítiques ràncies.

    ResponderEliminar
  5. GEMMA : Tens raó en aixó de : " pero n,hi ha mes...molts mes, tambe bonissims.." ostres, i tant.
    Mes avui et dejo un bocet del Clará del que estic enamorat .
    Gracies per ser hi.
    Salut.

    Mira que soy un pelín tocho a la hora de distinguir entre Llimonas, Clarás y Maillols, MTRINIDAD, pero al final sabes, sin saber porqué, las cinceladas de cada uno.
    De vez en cuando saco alguno a colación (de escultor).. ¡ Es que me parece tan difícil eso de picar la roca y darle forma ¡.
    Cuando paseo por Montjuïc me he de parar a observar (y eso que las tengo vistas), todas las esculturas con las que voy tropezando. Joo, no es nada sencillo dar forma y sentimiento.
    Un abrazote y buen comienzo de semana, que ya estoy hartito de tantas votaciones y tantas declaraciones de todos en general ¡¡¡
    Salut

    Quina gran veritat, JÚLIA, quina gran veritat aixó de " polítiques ràncies."
    L´art sempre será art. Penso.
    Una abraçada. Et sigueixó. Ho saps.
    salut


    ResponderEliminar
  6. Siempre me fascinó Clará; ver sus obras en directo impresiona y deleita.

    ResponderEliminar
  7. Recuerdo que tuve que hacer un trabajo en clase sobre su escultura en la Plaza Cataluña, la Diosa. Aparte teníamos que hacer un monumento a Francesc Macià para substituir el de Subirachs y que mantuviera más armonía con la Diosa de Claro. Clara me gusta pero mi favorito es Llimona.

    ResponderEliminar
  8. Ahhhh, Llimona es mucho Llimona.
    Nada que objetar ¡
    Ostras.
    Molt bé
    salut

    ResponderEliminar

Los entoldados y la Fiesta Mayor de la Barceloneta 1934

  Les dejo con un antes y después. ¿Quién no se acuerda de los entoldados? Pues aquí va uno de 1934, en la fiesta Mayor de Sant Miquel, patr...