Si estoy sometido a la necesidad, no soy libre. José Mujica (Expresidente de Uruguay)

sábado, 6 de agosto de 2016

Esto promete, Sábado...soul...

8 comentarios:

  1. que frikis! ben mirat, entre els passets de ball i el vestit, cagatilorito, millor escoltar-los sense veurel's, com passa amb la majoria d'artistes.

    salut

    ResponderEliminar
  2. A que si ¡¡¡ els pantalons són dels germans petits ¡¡¡¡
    Que frikis...que frikis... jajajajaja
    Una abraçada FRANCESC

    ResponderEliminar
  3. Pero muy rítmicos, esa vitalidad y ese baile son inigualables.
    Bon dia Miquel, i bon cap de setmana, petons.

    ResponderEliminar
  4. Qué casualidad, el otro día recuperé la audición de un disco de vinilo de este grupo, la friolera de cuarenta años largos tiene. Son bárbaros (eran)

    Un abrazo.

    ResponderEliminar
  5. Por supuesto MTRINIDAD..y las voces, las voces son muy buenas.
    Buen fin de semana, por supuesto..¡¡
    Petons

    Pues mira FACKEL, trasmisión de pensamientos...
    Salut...mucha salut

    ResponderEliminar
  6. La Viquipèdia ens diu que “Un friqui o friki (adaptació de l'anglès freak, 'monstre, ésser deformat') és una persona obsessionada amb un tema o afició en concret, normalment extravagant, fins al punt de convertir-lo en una forma de vida. Normalment s'ha relacionat sobretot amb la informàtica, les pel•lícules i sèries de ciència-ficció, fantasia i manga, a més del món del còmic; però el terme pot estendre's a qualsevol afició desmesurada. En casos molt extrems, l'aficionat obsessiu compulsiu deixa de ser friqui i evoluciona a gosu.
    En sentit més genèric, molta gent anomena friqui qualsevol persona que, per excèntrica i extravegant, resulta ridícula. Si bé el terme, en principi, és pejoratiu, avui els personatges d'aquesta mena provoquen fascinació en bona part del públic, com es pot comprovar en l'àmplia explotació que en fan nombrosos programes deteleporqueria. El públic sembla gaudir-ne per dues vies: d'una banda, rient de qui fa el ridícul, amb un punt de crueltat, cosa que permet sentir-se superior a algú; d'altra banda, contemplant un desplegament de mal gust que, en el fons, comparteix.

    En anglès, freak és el terme que s'ha aplicat de fa segles als monstres, en el sentit de 'humans deformes'; d'ací, per exemple, el títol del film Freaks (Ted Browning, 1932). Segons alguns, l'origen directe de l'accepció que va prenent en català és la historieta estatunidenca Freak Brothers, uns personatges lletjos, ganduls i beneits.

    Des de l'any 2005 s'està estenent per la xarxa la convocatòria de la celebració del Dia de l'Orgull Friqui, amb el 25 de maig com a data de celebració.”

    Està clar que The temptations en el seu moment no ho eren pas de friquis,al contrari, eren un grup molt genuí amb unes coreografies magnífiques dignes de tota una època que ara ens fan somriure, al menys a mi perquè també m’hi veig reflectit.

    A més d’observar, d’una manera diàfana, l’origen, la llavor, de les passes de dansa del gran Michael Jackson, és a dir, que poca broma.

    Gràcies Miquel, la seva música m’ha alegrat la botiga perquè, avui dissabte, també tinc obert.

    Salut a tothom.

    ResponderEliminar
  7. Gracies per la teva clase pedagógica, EL PELETERO, però de la mateixa manera que em fan gràcia veure'ls, a cinquanta anys de distància, estic pensant en mi, també a cinquanta anys de distància.
    Què és pejoratiu ? doncs si, però també és cert que no hi ha mala intenció almenys per la meva banda .

    Una abraçada
    salut

    ResponderEliminar
  8. Ningú diu pas que sigui pejoratiu, jo no ho dic. Únicament dic que no em semblen exactament friquis, només dic això. Jo també somric quan em veig a mi cinquanta anys enrere, és inevitable.

    ResponderEliminar

Los entoldados y la Fiesta Mayor de la Barceloneta 1934

  Les dejo con un antes y después. ¿Quién no se acuerda de los entoldados? Pues aquí va uno de 1934, en la fiesta Mayor de Sant Miquel, patr...