EL MAYOR REGALO QUE UN PADRE PUEDE HACER A SUS HIJOS
ES EL SACRIFICIO DE SU TIEMPO. (Z. Bauman. Filósofo)

jueves, 19 de abril de 2018

Plaza de La Pinza

Si hay una plaza curiosa y dedicada a un enser más curioso todavía, es esta. Se llama la plaza de la Pinza. Se encuentra en el interior del recinto de los hogares Mundet, tocando con la montaña de Collcerola. Sitio solitario donde los halla, es lugar impropio para un invento que ha quitado muchos dolores de cabeza. Curioso también que no se nos pueda dar el nombre del autor (no confundir con la plaza del mismo nombre en Hospitalet), ni tan siquiera salga en ningún buscador. Pero allí está, sola y erguida y, a la vez, triste y abandonada de la mirada de curiosos al fondo de un recinto, como si el mundo no fuese con ella. 
¿ Y qué haríamos sin ti ?
Barri de Montbau
Si hi ha una plaça curiosa i dedicada a un estri més curiós encara, és aquesta. Es diu la plaça de la Pinça. Es troba a l’interior del recinte de les llars Mundet, tocant amb la muntanya de Collcerola. Lloc solitari on els troba, és lloc impropi per a un invent que ha llevat molts maldecaps. Curiós també que no se’ns pugui donar el nom de l’autor (no confondre amb la plaça del mateix nom a Hospitalet), ni tan sols surti en cap cercador. Però allí està, sola i alçada i, al hora, trista i abandonada de la mirada de curiosos al fons d’un recinte, com si el món no anés amb ella. I què faríem sense tu ? 
Barri de Montbau



martes, 17 de abril de 2018

Y un curiosísimo reloj de Sol, que no lo es.

Miren ustedes que lo he visto cien y una vez más. Que siempre me llamó la atención, pero como a todo lo que tienes cerca y seguro, no le di más importancia. Miren ustedes que me paré en más de una ocasión a visionar aquello que se me daba tenía otra lectura, pero que mi vagancia especulativa no dejaba investigar.
Se trata de un original reloj de sol en donde la Ciencia dialoga con el Tiempo en forma de anciano barbudo (me recuerda a álguien), con alas y guadaña, en los dos relojes, el de esfera (que marca las horas solares), y el de arena. Mientras, la Historia escribe un verso de Ausonio : (1)” Uranie coeli motus scrutatur et astra “.  
El reloj es un vertical circular, y se orienta al norte. Marca en números romanos desde las 12 a las 4 de la tarde y lo curioso del gnomon, en forma de ángulo recto,  es que está cogido por la mano de la Ciencia. 
(1) Urania observa el movimiento de los cielos y los astros
Porxos d´En Xifré. Barceloneta


Mirin vostès que ho he vist cent i una vegada més. Que sempre em crido l’atenció, però com a tot el que tens a prop i segur, no li vaig donar més importància. Mirin vostès que em vaig parar en més d’una ocasió a visionar allò que se’m donava tenia una altra lectura, però que la meva vagància especulativa no deixava investigar.
Es tracta d’un original rellotge de sol on la Ciència dialoga amb el Temps en forma d’ancià barbut (em recorda a algú), amb ales i dalla, en els dos rellotges, el d’esfera (que marca les hores solars), i el de sorra. Mentre, la Història escriu un vers d´Ausonio : (1)” Uranie coeli motus scrutatur et astra “.
El rellotge és un vertical circular, i s'orienta al nord. Marca en nombres romans des de les 12 a les 4 de la tarda i el curiós del gnòmon, en forma d'angle recte, és que està agafat per la mà de la Ciència.
(1) Urania escruta el moviment del cel i els estels.
Porxos d´En Xifré. Barceloneta

  PD: Josep Ma Oliver, de l'Agrupació Astronòmica de Sabadell, ens va oferir el passat dia 27 de febrer, a la seu de la SCG, una interessant dissertació sobre l'origen i la història d'Urània, la musa de l'Astronomia. El fet que l'astronomia tingui la seva pròpia musa, demostra la importància que aquesta ciència ha tingut per a la humanitat durant milers d'anys.
El conferenciant ens va conduir a través de diferents cultures, des d'Egipte i Grècia fins a l'era moderna, on ens vam aturar a finals del segle XIX i principis del XX, època en què Urània va gaudir d'un nou esplendor i va exercir de nou la seva influència i inspiració sobre grans científics, com ara Camille Flammarion o el nostre mecenes Rafel Patxot.
Després de revisar les diferents representacions d'Urània que s'han conservat fins als nostres temps, ja sigui en frescos, pintures, gravats o escultures, es va estudiar en detall el conjunt escultòric que remata els porxos d'en Xifré, a Barcelona, on una bellíssima Urània està representada amb les busques del rellotge a la mà, al costat de Cronos, enllaçant d'aquesta manera l'Astronomia i el Temps. La inscripció en llatí "Urania coeli motus scrutatur et astra" completa el conjunt. Sens dubte, la millor representació d'Urània que avui dia encara es pot contemplar.



domingo, 15 de abril de 2018

Escritores Recónditos. Hoy les presentamos a Óscar Sotillos

Hoy, en Escritores Recónditos, tenemos el placer de presentarles a un escritor, Óscar Sotillos, cuya obra es una reflexión constante sobre el contenido y la forma literaria.
Les animamos a seguirlo.
Cliquen, por favor.

Avui, en Escriptors Recòndits, tenim el plaure de presentar-los a un escriptor, Óscar Sotillos, l'obra del qual és una reflexió constant sobre el contingut i la forma literària.
Els animem a seguir-ho.
Cliqueu, per favor.


sábado, 14 de abril de 2018

Hoy, 14 de abril

Hemos hablado muchas veces de esta bellísima escultura, recordando a Francesc Pi i Maragall, presidente de la Primera República Española y esculpida por Viladomat, pero pocos, se acuerdan de que en 1977 y gracias a la inteligencia de Adolf Florensa y Joaquim Vilaseca, -arquitectos municipales que tuvieron la pericia de esconderla en unos almacenes de la calle Ciervo-, pudimos volverla a disfrutar en la confluencia de unas avenídas que dan entrada a cuatro barrios de Barcelona : Guineueta, Prosperitat, Porta i Verdum.
La foto en blanco y negro habla por si sola y es una de las pocas que muestran en que estado lamentable se encontraba por aquella época. La de color en su emplazamiento contemporáneo.
Hem parlat moltes vegades d’aquesta bellíssima escultura, recordant a Francesc Pi i Maragall, president de la Primera República Espanyola i esculpida per Viladomat, però pocs, s’acorden que en 1977 i gràcies a la perícia d’Adolf Florensa i Joaquim Vilaseca, -arquitectes municipals que van tenir l´inteligencia d’amagar-la en uns magatzems de la calli Cérvol-, vam poder tornar-la a gaudir en la confluència dels carrers que donen entrada a quatre barris de Barcelona : Guineueta, Prosperitat, Porta i Verdum.
La foto en blanc i negre parla per si sola i és una de les poques que mostren que estat lamentable es trobava per aquella època. La de color en el seu emplaçament contemporani.



viernes, 13 de abril de 2018

Salón del Comic. TBO. Theópile Barn

Se celebra estos día el Salón del Comic.
Les dejo con un original de un dibujante del que se sabe poco, pero que fue uno de los primeros junto con el creador del TBO,  en publicar sus viñetas en el semanario.
Trazo original y humor sin palabras.
Con ustedes Theóphile Barn en "La apuesta del peludo". Historieta para el número 618,  página 8.

Se celebra aquests dia el Saló del Comic.
Els deixo amb un original d'un dibuixant del que se sap poc, però que va ser un dels primers juntament amb el creador del TBO, a publicar les seves vinyetes en el setmanari.
Traç original i humor sense paraules.
Amb vostès Theóphile Barn en "L'aposta del pelut". Historieta per al número 618, pàgina 8.





jueves, 12 de abril de 2018

Una cúpula con "rajoles"

He de decir que cada vez que paso por ahí me quedo mirando la fachada.
No tiene nada de particular, no deja de ser una cúpula, pero me gustan las "rajoles" que la acompañan. Hoy, el Sol, le hacía jugar con los colores.
Entre Diagonal y Aribau.

Haig de dir que cada vegada que pas per aquí em quedo mirant la façana.
No té gens de particular, no deixa de ser una cúpula, però m'agraden les "rajoles" que l'acompanyen. Avui, el Sol, li feia jugar amb els colors.
Entre Diagonal i Aribau.





martes, 10 de abril de 2018

El ajedrez de Escofet

De todos es bien conocido que los panots de Barcelona se manufacturan por la empresa Escofet desde la primera década del 1900, y que desde la Exposición de Barcelona tenemos las aceras con los cinco diseños tradicionales (series 561 al 565, de 20*20*4 ctms); lo que desconocemos de esta empresa son los nuevos diseños que están formulando para la Zona Olímpica de Poble Nou, y que les dejo aquí, porque intuyo les alegrará la vista. Se trata de unas mesas que llevan incluido un tablero de ajedrez.
Una foto vale más que mil palabras.

De tots és ben conegut que els panots de Barcelona es manufacturen per l'empresa Escofet des de la primera dècada del 1900, i que des de l'Exposició de Barcelona tenim les voreres amb els cinc dissenys tradicionals (sèries 561 al 565, de 20*20*4 ctms); el que desconeixem d'aquesta empresa són els nous dissenys que estan formulant per a la Zona Olímpica de Poble Nou, i que els deixo aquí, perquè intueixo els alegrarà la vista. Es tracta d'unes taules que porten inclòs un tauler d'escacs.
Una foto val més que mil paraules.








sábado, 7 de abril de 2018

Ya no hay zurcidoras, como tampoco huevos de madera para coser calcetines...

Dicen que el tiempo de la miseria ya pasó. Lo creo, pienso que ahora estamos en el de la pobreza. No quedan zurcidoras. No se ven huevos de madera para coser calcetines. Algún dedal (sólo para coleccionistas),  y pocas agujas para enhebrar. 
Les dejo con lo que fue el Pasaje de les Manufactures, antaño un vivero de oficios y trasiego de vida, y hoy convertido todo él, en restaurante de diseño.

Diuen que el temps de la misèria ja va passar. Ho crec, penso que ara estem en el de la pobresa. No queden zurcidores. No es veuen ous de fusta per cosir mitjons. Algun didal (només per a col·leccionistes), i poques agulles per enfilar. 
Els deixo amb el que va ser hi el Passatge de les Manufactures, antany un viver d'oficis i tràfec de vida, i avui convertit tot ell, en restaurant de disseny.





jueves, 5 de abril de 2018

Un esgrafiado diferente en La Ribera

Les dejo algo fuera de lo normal en concepto de esgrafiado. Verdaderamente original. Nada que ver con lo tradicional del siglo XVIII y XIX.
Me gusta su concepto trasgresor.
Si pasan por allí no dejen de mirar hacia arriba.

Els deixo alguna cosa fora del normal en concepte d'esgrafiat. Veritablement original. Res a veure amb el tradicional del segle XVIII i XIX.
M'agrada el seu concepte trasgresor.
Si passen per allí no deixin de mirar cap amunt.






miércoles, 4 de abril de 2018

Como se construye un reloj de Sol

Les dejo con una página de un experto en el tema de los relojes de Sol, Nasi Vilà.
En ella nos habla de la reconstrucción del reloj de Sol del castell de La Floresta.
Simplemente delicioso
Cliquen por favor

Els deixo amb una pàgina d'un expert en el tema dels rellotges de Sol, Nasi Vilà.
En ella ens parla de la reconstrucció del rellotge de Sol del castell de La Floresta.
Simplement deliciós
Cliqueu per favor


martes, 3 de abril de 2018

Las otras especies que invaden la ciudad.

Han surgido una nueva gama de pájaros en Barcelona. Posan en los cables de teléfono; en los aleros de las puertas y en cualquier saliente que les de pie, patas , en este caso.
Observen, por favor.

Han sorgit una nova gamma d'ocells en Barcelona. Posen en els cables de telèfon; en els ràfecs de les portes i en qualsevol sortint que els dempeus, potes , en aquest cas.
Observin, per favor.









domingo, 1 de abril de 2018

Cal Negre y su reloj de Sol

Había una vez una masia llamada Cal Negre (no confundir con Can Negre). Poseía un reloj de Sol rectangular orientado al este y estaba situada, allá al principios de 1950, en lo que hoy es Ronda General Mitre, sobre el número 13.
Y colorín colorado, nuestro reloj de Sol de hoy se ha acabado.

Hi havia una vegada una masia cridada Cal Negre (no confondre amb Can Negre). Posseïa un rellotge de Sol rectangular orientat a l'est i estava situada, allà al principis de 1950, en el que avui és Ronda General Mitre, sobre el número 13.
I colorín "colorado" el nostre rellotge de Sol d'avui s'ha acabat.

La masía

El reloj de Sol

Actualidad de aquellos terrenos.

sábado, 31 de marzo de 2018

Cuando la publicidad es indigesta

Abro el buzón. O es una carta del banco, o del Ay untamiento, o es propaganda. Esta es de las últimas.
No tengo ni idea de quien ha hecho el folleto, ni de quien lo revisa, si es que lo revisan. Ni de quien es la idea, ni si algún superior supervisó el trabajo anodino de prometer cosas a precio de nada.
¡¡¡ Pero hombres del señor ¡¡¡ que los regalos siempre son completamente gratis...¿o los hay envenenados ?....que también pudiera ser.

Obro la bústia. O és una carta del banc, o de l'Ai untamient, o és propaganda. Aquesta és de les últimes.
No tinc ni idea de qui ha fet el fullet, ni de qui ho revisa, si és que ho revisen. Ni de qui és la idea, ni si algun superior va supervisar el treball anodí de prometre coses a preu de res.
Però homes del senyor ¡¡¡  que els regals sempre són completament gratis...o els hi ha enverinats ?....que també pogués ser.


Subo por las escaleras del metro. Me asalta un cartel; en él un señor me espeta :  ¡ Cuanto más vives, más espacio necesitas ¡. De idiotas pienso, porque es todo lo contrario ( a no ser que tengas el síndrome de Diógenes, claro). Cuanto más vives menos espacio necesitas, porque te sobra todo lo material, y si algo encuentras a faltar es la compañía.
Hay verdaderos tramposos haciendo publicidad.

Pujo per les escales del metre. M'assalta un cartell; en ell un senyor m'etziba : ¡Com més vius, més espai necessites¡ . D'idiotes pinso, perquè és tot el contrari ( tret que tinguis la síndrome de Diògenes, clar). Com més vius menys espai necessites, perquè et sobra tot el material, i si alguna cosa trobes a faltar és la companyia.
Hi ha veritables tramposos fent publicitat.









martes, 27 de marzo de 2018

Help , Catalunya ¡¡

Cambio de pista por tormenta en el aeropuerto de Barcelona

Ayer, a eso de las 17´30 de la tarde, se produjo una tormenta de considerables dimensiones en Barcelona. La misma afectó al Prat del Llobregat, y por lo tanto a su aeropuerto.
Sobre esa hora cambiaron los vientos y como se aterriza y se despega con viento de cara, todos los vuelos que tenían su aproximación por el Levante, en la pista 25, tuvieron que hacer un bucle y dirigirse hacia el aterrizaje por la pista de Castelldefels, o sea, la 07.
Seguí el vuelo del Boeing 777, uno de los más grandes del mercado, que venía directamente de Corea con el número KAL 915.
Miren que curioso. En un momento se encuentran 4 aparatos abortando y obedeciendo a la torre de control para tomar tierra según la nueva orden.

Ahir, a això de les 17´30 de la tarda, es va produir una tempesta de considerables dimensions a Barcelona. La mateixa va afectar al Prat del Llobregat, i per tant al seu aeroport.
Sobre aquesta hora van canviar els vents i com s'aterra i es desenganxa amb vent de cara, tots els vols que tenien la seva aproximació pel Llevant, en la pista 25, van haver de fer un bucle i dirigir-se cap a l'aterratge per la pista de Castelldefels, o sigui, la 07.
Seguí el vol del Boeing 777, un dels més grans del mercat, que venia directament de Corea amb el nombre KAL 915.
Mirin que curiós. En un moment es troben 4 aparells avortant i obeint a la torre de control per prendre terra segons la nova ordre.

KAL 915 y tres aviones más obligados a cambiar de pista cuando iban a coger la ruta de planeo.

Idem.

Idem.

Dos aviones girando en 360º esperando órdenes.

Idem.

El KAL 915 frente a Vilanova i la Geltrú.

Ya en la ruta de planeo de la 07 izquierda

Aterrizando.

domingo, 25 de marzo de 2018

ESCRITORES RECÓNDITOS. Hoy con ustedes, Susana Pérez Civit

Hoy, en EERR, les presentamos la obra de una poeta pasional e inconformista; Susana Pérez Civit, profesora en Italia y Educadora Social en Cataluña.
Cliquen por favor

Avui, en EERR, els presentem l'obra d'una poeta passional i inconformista; Susana Pérez Civit, professora a Itàlia i Educadora Social a Catalunya.
Cliqueu per favor